Cap al migdia, la muntanya baixava en una corba suau, onejada de turons, i apareixia l'aldea, aixafada sobre la terra.
MARIA AURELIA CAPMANY, La pluja als vidres
divendres, 5 de març del 2010
Dictat
Mes a prop, marcant el cami de la carretera, ametllers d'un verd suau i figueres d'amples pampols. La carretera serpentejava entre els turons. D'ella neixia el cami, s'enfonsava i desapareixia i tornava a emargir de nou entre les atzavares i les pales amples i gruixudes de les figueres de moro.
Cap al migdia, la muntanya baixava en una corba suau, onejada de turons, i apareixia l'aldea, aixafada sobre la terra.
Cap al migdia, la muntanya baixava en una corba suau, onejada de turons, i apareixia l'aldea, aixafada sobre la terra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada